rectificadora

f
Tecnologia

Rectificadora plana d’eix horitzonatl, i esquemes de quatre tipus de rectificació

© Fototeca.cat

Màquina eina de gran precisió, l’eina de la qual és una mola, emprada per a efectuar la rectificació de peces metàl·liques mecanitzades i trempades.

Les diferents exigències de rectificació de les modernes fabricacions han conduït a una diversitat de tipus de rectificadores, diferenciades les unes de les altres per les característiques que presenten i per les comeses que han d’acomplir. El moviment de desplaçament gradual de la mola contra la peça és assumit generalment per la mola, dotada alhora d’un moviment de rotació, mentre el moviment d’avanç, generalment de vaivé, és assumit per la peça, juntament amb la taula que suporta el plat portapeces o el capçal portapunt, la qual peça és dotada eventualment de moviment de rotació. Les característiques comunes als diversos tipus de rectificadores són l’absoluta rigidesa del bastiment, la rigorosa precisió, sense cap joc, del moviment de l’eina respecte a la peça i del de la peça respecte a l’eina, la gran homogeneïtat i finesa de les moles emprades i l’elevada velocitat de rotació de l’eina, que pot arribar a velocitats superiors a les 30 000 rpm, de manera que la velocitat perifèrica de la mola, o la suma de velocitats de la mola i de la peça si aquesta també gira, sigui de l’ordre dels 30 m/min. Les rectificadores poden ésser classificades en rectificadores de superfícies planes, de superfícies cilíndriques o còniques i de superfícies especials. En les rectificadores planes , o rectificadores per a superfícies planes, la peça és fixada, generalment mitjançant un electroimant, a la taula, dotada d’un moviment de vaivé, i hom distingeix les rectificadores horitzontals , en les quals la mola és cilíndrica, el seu eix és horitzontal i és dotada d’un moviment de vaivé en la direcció d’aquest, i les rectificadores verticals , en les quals la mola és de got o de vas, i el seu eix és vertical. Les rectificadores de superfícies cilíndriques o còniques poden ésser per a superfícies interiors, per a superfícies exteriors o per a superfícies interiors i exteriors (rectificadores universals), i la peça és dotada del moviment principal de rotació i del d’avanç, mentre que la mola té, a més d’un moviment de rotació, el moviment de translació transversal d’aproximació de la superfície activa de la mola a la superfície que hom sotmet a rectificació. En les rectificadores d’exteriors la peça és suportada generalment entre punts o, eventualment, fixada a un plat portapeces, i el seu moviment de rotació és del mateix sentit que el de la mola, mentre que en les rectificadores d’interiors és fixada sempre a un capçal portapeces i dotada d’un moviment de rotació de sentit contrari al de la mola. Les rectificadores universals són constructivament rectificadores d’exteriors proveïdes d’un segon capçal portamoles que, en posar-lo en posició de treball, permet d’efectuar rectificacions interiors. En qualsevol dels casos esmentats, la rectificació de peces —o de parts de peça— còniques pot ésser efectuada, bé per la inclinació de la taula que suporta el capçal portapunt o el plat portapeces, orientable en un pla horitzontal, bé en emprar moles de generatriu adequadament perfilada. Aquesta segona possibilitat, la més emprada, permet de rectificar peces amb superfícies amb diverses zones cilíndriques i còniques, eventualment de diferents angles, en una sola operació. Un cas particular de rectificadores per a superfícies cilíndriques exteriors és el constituït per les rectificadores sense punts o centerless , en les quals la peça és suportada per un regle d’acer extradur i és comprimida entre dues moles d’eixos paral·lels i de diàmetres diferents que giren en el mateix sentit, de manera que la mola de diàmetre més gran, que és la mola rectificadora, comprimeix la peça, moguda pel seu fregament amb la mola de menor diàmetre, i la rectifica. L’avanç de la peça és obtingut, bé per la inclinació regulable de l’eix de la mola petita, bé per la forma d’aquesta mola (hiperboloide de revolució, en lloc de cilíndrica). Per a la rectificació de perfils de forma geomètrica complexa hom empra les rectificadores de perfils , màquines on l’avanç longitudinal i transversal de la mola és comandat per sengles volants que l’operari acciona de manera que el perfil de la punta d’aquesta ressegueixi el traçat ampliat (prèviament dibuixat) que apareix a la pantalla d’un projector òptic de perfils: sobre la mateixa pantalla hom veu simultàniament la punta de la mola i el perfil de la peça amb l’excés de material que cal mecanitzar. Aquestes rectificadores solen ésser emprades per a peces molt llargues. Hom construeix també rectificadores especials , concebudes per a la rectificació de rosques, d’engranatges, de cigonyals, d’arbres de lleves, etc.