recusant

f
m
Història

Nom donat a Anglaterra als qui refusaven el culte nacional anglicà (s. XVI-XVIII).

Referit primer (1552) als catòlics (popish recusants), aviat el mot s’estengué a tots els no conformistes (el primer dels Recusancy Acts d’Elisabet I del 1593 els confon). Durant el s. XVII tornà a designar només els catòlics, exclosos per antinacionalistes del si dels no conformistes, nom que es reservaren els puritans i altres sectes menors.