Redactada en català, fou eminentment literària, encara que, de tendència catòlica social, feu nombroses campanyes en defensa del sindicalisme catòlic. Entre els seus col·laboradors més destacats cal esmentar Joaquim Ruyra i Joan Junceda. Deixà de publicar-se durant la Guerra Civil de 1936-39. Reprengué la seva publicació, en castellà, el 1949, dirigida per Josep Figueres i Turró, i gradualment anà incorporant articles en català. Des de la dècada de 1980 es publicà en català quinzenalment i, posteriorment, amb periodicitat mensual. El 1952 instaurà una festa anual a partir d’un concurs literari i periodístic. Des del 1965 concedeix els premis literaris Recvll —Joaquim Ruyra de Narrativa, Benet Ribas de Poesia, Josep Ametller de Teatre, Rafel Cornella-Joaquim Abril de Retrat Literari i Salvador Reynaldos de Periodisme—, amb què han estat guardonats, entre d’altres, Montserrat Roig (1967), Joan Vergés (1986), Andreu Carranza (1991) i Josep-Francesc Delgado (2002). L’any 2020, amb motiu del centenari de la revista, la Generalitat de Catalunya atorgà la Creu de Sant Jordi a l’Associació Recvll de Blanes, que la publica revista i convoca els premis.