Aquesta transmissió es pot fer en qualsevol mitjà de comunicació (televisió, ràdio, premsa i web). En la redifusió televisiva, un programa s’emet en una cadena de televisió diferent de la qual s’emeté per primera vegada, després d’una venda dels drets de reproducció. Hi ha també programes que són creats exclusivament per a la redifusió en diverses cadenes d’àmbit nacional o internacional. La redifusió radiofònica funciona com la televisiva, però normalment les ràdios (normalment d’FM) obtenen programes de grans cadenes d’àmbit estatal.
En la redifusió web, alguns continguts d’un web, recollits en un fitxer —anomenat canal o fil de continguts (en anglès, feed)—, es difonen de manera automàtica en un altre web o als usuaris que s’hi han subscrit. És un exemple de redifusió una informació sobre l’horòscop o sobre meteorologia proporcionada per un portal d’esports que no l’ha produïda directament, sinó que l’ha contractada a un servei especialitzat en aquest tipus de continguts. Els dos formats més estesos per a la redifusió de continguts són l’RSS i l’Atom, ambdós codificats en llenguatge XML. A diferència d’altres mitjans de comunicació, els drets de redifusió web solen ser gratuïts amb una llicència de normes d’ús.