La redistribució de béns té per finalitat minvar l’especulació, afavorir els consumidors o fer créixer la productivitat. La redistribució de la renda té un paper fonamental en la política econòmica. L’objectiu que hom pretén és de disminuir les diferències de renda que reben les distintes classes socials o els distints factors productius. Hi ha dues tècniques per arribar-hi: o bé canviar la participació dels diferents factors productius dins la renda nacional (redistribució funcional) o bé igualar els nivells de la renda que reben els individus (redistribució personal). Les mesures de política econòmica que es prenen poden canviar les estructures de la propietat (mitjançant reformes agràries, etc) o bé la retribució dels factors (intervencions en el sistema de preus, etc). La imposició progressiva i l’acceptació d’uns mínims de renda sense gravar produeixen la seva igualació; però no totes les mesures fiscals són redistributives. Les desgravacions fiscals i el manteniment de preus poden ésser considerades també com a augments de sou o percepcions retardades d’aquest sou. La redistribució de rendes no sols és utilitzada com un mitjà d’evitar enfrontaments socials, sinó també com a mesura per a combatre la depressió (pel fet que les rendes més baixes tenen, proporcionalment, més propensió al consum). El primer que defensà l’actuació de l’estat sobre la distribució fou J.S.Mill.
f
Economia