Fundades al s XVII per iniciativa del pare Luis Bolaños, conegueren un creixement ràpid (el 1760 eren ja unes seixanta reduccions habitades per 20 000 famílies) i els seus extensos territoris foren coneguts per l’Imperi Jesuític del Paraguai. El mètode, anàleg al de les reduccions hispàniques, comportava una reglamentació de tota la vida del poble des de la família fins a l’economia, l’esplai i la instrucció religiosa, tot sota el control del missioner, sense intervenció de l’autoritat civil colonial ni dels colons. El mètode xocà contra la susceptibilitat de l’administració i contra els interessos materials dels colons, per tal com sostreia la mà d’obra en què recolzava. Els bisbes tampoc no ho miraven amb bons ulls, car no hi tenien cap control ni en percebien cap renda. Els reis Borbó hi veieren un quist que corcava llur sobirania: expulsada la Companyia de Jesús (1767), algunes reduccions foren administrades per altres religiosos, bé que aviat s’esllanguiren i moriren, i la major part dels indis retornà a la selva.
f
Història