Tanmateix, hom no pot fer una definició absoluta del concepte de reductor, puix que molts reactius poden comportar-se com a reductors o com a oxidants segons el sistema enfront del qual actuen. No obstant això, els potencials d’elèctrode donen una mesura, exacta en el cas de reaccions reversibles, del poder reductor. Els composts emprats com a reductors pertanyen a categories químiques molt diverses i, entre ells, cal esmentar, a més de l’hidrogen, una gran quantitat d’hidrurs metàl·lics simples i complexos (hidrur càlcic, hidrur d’alumini i de liti, diborà, etc), com també diversos cations de les valències inferiors d’alguns elements metàl·lics (Sn 2 +
, Cr 3 +
, Fe 2 +
, Ti 3 +
, etc), alguns anions (SO 3 2 - 3
, S 2
O 4 2 -
, I -
, etc), el carbó, molt emprat en processos metal·lúrgics, i una varietat d’elements químics en llur estat lliure. Entre aquests darrers, cal esmentar els metalls alcalins i alcalinoterris, els quals poden ésser emprats ja sia dissolts en amoníac o bé en suspensió en dissolvents inerts. Finalment, són també utilitzats com a sistemes reductors els constituïts per algunes amalgames o alguns metalls (ferro, zinc, estany) i un medi donador de protons, com és ara un dissolvent hidroxílic o un àcid mineral.
m
Química