reductor de velocitat

reductor
m
Tecnologia

Transmissió que, sense modificar el règim de l’arbre motor, confereix a l’arbre mogut una velocitat inferior a la d’aquell.

Entre les diverses solucions constructives a les diferents necessitats de la relació entre les dues velocitats i de precisió en la reducció, cal destacar la transmissió per corretja sense fi (en la qual la diferència de diàmetres entre les dues politges estableix la reducció, com a màxim de 7 a 1, i que és de poca precisió a causa de l’inevitable lliscament de la corretja sobre les politges), l'engranatge i la transmissió per cadena (que permeten reduccions fins de 10 a 1 i amb exactitud), i, per a reduccions superiors, cargols sense fi, trens d’engranatges i reductors planetaris. Aquests últims, en la seva forma més simple, es componen d’un engranatge central anomenat planetari, dentat exteriorment, i d’uns pinyons intermediaris (tres o més), anomenats satèl·lits, que van muntats en un portasatèl·lits, i que roden engranats sobre el planetari i alhora per l’interior d’una corona amb dentat interior. Si hom bloca el planetari, en resulta un tren epicicloidal, mentre que, si hom fixa la corona, en resulta un tren hipocicloidal.

La tendència constructiva és de disposar diversos trens epicicloidals que permetin diferents relacions de velocitat segons l’eix que hom fixi i la relació que hi hagi entre el nombre de dents de la corona i el del planetari. Hi ha una gran varietat de possibles configuracions amb composició d’engranatges en un mateix eix, amb la possibilitat d’engranar amb altres planetaris i altres corones. Aquests reductors planetaris són utilitzats en les màquines eines, en les grues, en les transmissions per a hèlix d’avió, en els canvis de marxes automàtics per a automòbils, etc. En els casos en què l’òrgan o la màquina moguts han de poder funcionar a diferents velocitats, hom empra especialment el canvi de marxes i, també, la transmissió per con de politges, que consisteix en dos jocs de politges, l’un sobre l’arbre motor i l’altre sobre l’arbre mogut, de 2 a 5 politges de diàmetre diferent cadascun, de manera que en desplaçar paral·lelament als dits arbres la corretja, el cable, etc, per un extrem passa a politges de major diàmetre i per l’altre a politges de menor diàmetre.