En el cas particular dels raigs, hom pot provar que la recta normal de la superfície reflectora, el raig incident i el reflectit són coplanaris, formant l’anomenat pla de reflexió, alhora que els angles formats per cadascun dels raigs amb la normal (anomenats angle d’incidència î i angle de reflexió r) són iguals. Quan una ona és parcialment reflectida en una superfície, hom defineix el coeficient de reflexió R com R = Ir/ Ii, on Ii és la intensitat de l’ona incident i Ir és la de l’ona reflectida. En el cas particular de la reflexió d’una partícula per una superfície també es compleixen les anteriors lleis de la reflexió, com a conseqüència dels teoremes de conservació del moment lineal i de l’energia cinètica. En el cas de les ones, les anteriors lleis resulten ésser conseqüències del principi de Huygens, i en l’aproximació geomètrica de l’òptica, resulten ésser-ho del principi de Fermat. Quan una ona és reflectida per la superfície de separació entre el medi en què es propaga i un altre medi més refringent, experimenta un canvi de fase de π radiants.
Quan una ona transversal incideix damunt una superfície i és reflectida, hom observa que resta parcialment polaritzada. Aquest fenomen, anomenat polarització per reflexió, fou descobert per Malus en la llum i és màxim quan els angles d’incidència i de refracció sumen π/2 (llei de Brewster). En el fenomen de la reflexió es basen molts muntatges òptics normalment usats, com ara la desviació de raigs de llum amb miralls, la producció d’un feix de raigs paral·lels amb miralls parabòlics i la major part dels mecanismes de concentració de raigs en els telescopis i altres instruments òptics.
Recreació dels fenòmens físics de la reflexió i la refracció