La reforma introduí alguns canvis significatius en els plans d’estudis, com l’ampliació de l’ensenyament obligatori de 14 a 16 anys, l’anticipació de la secundària dos cursos —cosa que obliga els alumnes a entrar a l’institut a 12 anys—, la reestructuració de la formació professional amb la creació de cicles formatius de grau mitjà i superior i la unificació dels estudis de batxillerat i professionals en els mateixos centres de secundària. Altres novetats que introduí la reforma foren l’establiment d’assignatures optatives a secundària, que cada centre pot escollir amb total llibertat segons els interessos dels alumnes o del consell escolar i l’eliminació dels exàmens de setembre i de les qualificacions numèriques a la primària —que se substitueixen per dues úniques notes: necessita millorar i progressa adequadament, notes que són acompanyades per comentaris personalitzats sobre cada alumne. La reforma preveu tambe oferir als alumnes una atenció més personalitzada. Els estudis secundaris es valoren, com a la universitat, per crèdits: cal fer-ne 115, 36 de variables i la resta obligatoris. Després de l’ensenyament secundari es poden cursar dos anys de batxillerat no obligatori (dels 16 als 18 anys), que s’organitzen en quatre especialitats: ciències humanes i socials, arts, ciències de la naturalesa i la salut i tecnologia. Les assignatures obligatòries del nou batxillerat són llengua i literatura castellana i catalana, filosofia, educació física, història i llengua estrangera. L’abast i els condicionaments de la reforma estan regulats per la Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE), que, malgrat que s’aprovà el 1990, no començà a aplicar-se, de forma progressiva des de l’educació primària, fins el curs 1992-93. El calendari d’aplicació de la reforma s’ha anat endarrerint per motius pressupostaris, però tot i això totes les comunitats autònomes amb competències en l’àmbit educatiu han fixat calendaris similars. Catalunya, el País Basc i Navarra han estat les úniques autonomies que han optat per acabar el procés d’implantació de la reforma l’any 2001, mentre que la resta d’autonomies han determinat concloure'l un any més tard. Algunes comunitats acceleraren la seva implantació en l’etapa secundària per evitar la duplicitat de sistemes en una mateixa zona geogràfica. És el cas de Catalunya, on l’educació secundària s’ha anat avançant en moltes localitats.
f
Educació