Els objectius que orienten aquesta acció són els generals o bàsics de la política fiscal (política econòmica). És quan hom no creu que les millores desitjables puguin ésser assolides dins el mateix sistema fiscal que es presenta la necessitat de la seva reforma. Amb això es pretén de pujar el nivell de suficiència tributària, és a dir, de recaptació; millorar la distribució de la càrrega impositiva per fer-la més justa, des d’un determinat patró d’ètica social; assolir efectes econòmics positius, per exemple, millorar la competència; avançar en claredat, simplicitat i economia de recaptació; homologar-se amb altres sistemes fiscals que siguin punts de referència vàlids, etc. Pel que fa als ‘instruments’ d’aquestes accions, es tracta sobretot del disseny de nous tributs que passen a substituir o refondre els antics. En tot cas és el nou conjunt impositiu en comparació a l’anterior el que cal confrontar. Quant als condicionaments, cal remarcar la necessitat que l’administració tributària —els mitjans de control i la seva honestedat— sigui l’adequada per a l’aplicació del sistema fiscal adoptat.
f
Economia
Política