reformador

m
Història

Oficial reial el càrrec del qual era generalment inherent al de governador, nomenat en circumstàncies difícils i amb poders excepcionals com a lloctinent del rei.

En foren, per exemple, Felip de Boïl i de La Scala a Sardenya (1323), després de la conquesta de l’illa, i a Mallorca (1345-48), com a organitzador de la repressió contra els fidels de Jaume III de Mallorca, missió seguida pel també reformador i governador Gilabert de Centelles i de Montcada (1348-59). Per a dur a terme la reforma del govern municipal mallorquí en fou també el governador Hug d’Anglesola i de Ribelles (1397-98) i, més tard, Francesc d’Erill i de Centelles (1452-57) per a la repressió dels forans.