L’auge de l’excursionisme català, a la darreria del segle XIX, feu que hom construís refugis a les zones muntanyoses dels Països Catalans, similars als existents a la zona dels Alps. El primer refugi erigit fou el xalet dels Cortalets, al Canigó (Conflent), a 2.200 m d’alt. Seguiren el d’Ulldeter, construït pel Club Excursionista de Catalunya al circ de Morenç, a 2.260 m alt (1909); el de la Renclusa, al massís de la Maladeta (2.145 m), ideat per J. Soler i Santaló i erigit el 1916; el xalet de la Molina (Baixa Cerdanya) (1925), que obrí un nou camp a l’esquí, com també el Cèsar August Torras, del prat d’Aguiló (Montellà, i Martinet, Baixa Cerdanya), a 2.020 m i edificat el 1927.
El 1931 fou creat el Comitè Català de Refugis per tal d’erigir nous refugis mancomunadament, com el de Vallferrera (1935). Després de la guerra civil de 1936-39 el Comitè tornà a funcionar (1950) com a secció de la Delegació Catalana de Muntanyisme, dependent de la Federación Española de Montañismo. Entre els construïts a la postguerra hi ha remarcables construccions, com els refugis dels estanys de la Pera (1957) i el refugi bivac del Besiberri, a 2.805 m (1960). En aquests darrers anys hom ha construït, entre d’altres, els refugis Lluís Estasen (1.640 m; 106 places) al Pedraforca, el d’Amitges (2.380 m; 80 places) a la vall de Sant Maurici, l’Ernest Mallafré (1.950 m; 36 places) també a Sant Maurici, el Joan Ventosa i Calvell (2.200 m; 80 places) a l’estany Negre, etc. Actualment als Països Catalans hi ha una seixantena de refugis importants.