Reggio de Calàbria

Rèjol (ant.), Reggio di Calabria (it)

Capital de la província homònima, a Calàbria, Itàlia, situada a l’estret de Messina.

Conreu de flors per a la fabricació d’essències. Port comercial. Arquebisbat. Centre cultural (escoles tècniques; museu arqueològic municipal). Fundada pels grecs de la Calcídia (270 aC), Rhegion conservà el seu caràcter hel·lènic fins a l’època de Cèsar. Després fou, successivament, bizantina i normanda i, sota el domini de les cases d’Anjou i de Catalunya-Aragó, es convertí en una important metròpolis comercial. En produir-se l’alçament procatalà de Sicília (1282), s’hi establí Carles I de Nàpols, el qual, en partir cap a França (gener del 1283), hi deixà el seu fill Carles com a vicari del regne. Aquest, davant els progressos catalans a la península Itàlica, fugí de la ciutat (8 de febrer), que, immediatament, proclamà Pere II de Catalunya-Aragó com a rei i romangué vinculada a la corona catalanoaragonesa fins a la pau de Caltabellotta (1302), en què fou tornada als Anjou. El 1319 hi hagué un alçament procatalà que fou reprimit amb violència. Posteriorment tornà a la corona catalanoaragonesa amb el regne de Nàpols (1442) i hi restà fins al segle XVIII. Al segle XVI, les incursions dels pirates, les epidèmies i els terratrèmols prostraren la ciutat. Fou reconstruïda segons un nou traçat després del terratrèmol del 1908, que l’arrasà gairebé totalment. Arquebisbat llatí des del s XII, havia estat anteriorment el centre de l’Església grega de la Itàlia meridional. Té un museu de la Magna Grècia. Amb la nova legislació administrativa de les regions italianes (1970), la capitalitat de la Calàbria fou donada a Catanzaro, fet que provocà greus avalots. Hom ha intentat, després, de distribuir les funcions (Reggio seria, per exemple, el centre cultural).