Comporta l’existència d’unes normes jurídiques (la constitució) i uns poders, que poden ésser de dret (establerts formalment per la constitució) i de fet (com ara els grups de pressió). Aristòtil establí una tipologia que esdevingué clàssica: monarquia, aristocràcia i república, i llurs formes impures: tirania, oligarquia i demagògia. Maquiavel distingí entre principat i república. Montesquieu formulà una nova classificació: república, monarquia i despotisme. La politicologia contemporània, atenent al control popular a què està sotmès, sol distingir dos tipus bàsics: els règims autoritaris ( dictadura) i els règims democràtics, que poden ésser parlamentaris ( parlamentarisme), presidencialistes ( presidencialisme) i règim d’assemblea. A partir de la Revolució Russa, sorgí un nou tipus de règim, anomenat democràcia popular. D’altra banda, atenent als partits polítics en joc, hom pot distingir entre règims pluripartidistes ( pluripartidisme) i règims de partit únic.
m
Política