règim de les capitulacions

m

Història

Conveni pel qual hom establia l’estatut jurídic dels súbdits dels estats occidentals en països no cristians (imperi otomà i, posteriorment, estats del nord d’Àfrica i països sota ocupació colonial o sistema de protectorat africans, estats asiàtics, etc.).

Generalment, el cònsol de cada país europeu tenia sobre els súbdits d’aquest país jurisdicció civil i penal, així com dret d’estraterritorialitat i de refugi, etc. Iniciat al segle XV per acord entre el soldà Muhammad II i Gènova i Venècia, es generalitzà a partir del pacte entre Francesc I de França i de França i Sulaymān II. Ha estat gradualment abolit a partir de la segona meitat del segle XIX.