Sembla que Eiximenis interrompé la publicació de Lo Cristià i per a redactar aquest tractat. Escrit per a complaure els jurats de València —fou clavat a la taula de la sala del consell de l’Ajuntament de València per guiar els regents de la ciutat—, en ell l’autor hi descriu detalladament el cos místic, o societat jeràrquica que forma la base de la vida medieval, amb exemples dels autors clàssics i patrístics. La carta dedicatòria és una descripció de les belleses de València.
Potser és el més conegut dels llibres d’Eiximenis. Volia ser una guia per a la societat, que indiqués quines eren les seves obligacions. C.J. Wittlin hi troba la influència del Breviloquium de Joan de Gal·les, tot i que Eiximenis també hauria tingut present l’obra de Joan de Salisbury, en la qual cada membre de la societat tenia una funció determinada que calia acomplir amb consciència, cosa que si no es feia afectava el bon funcionament de la cosa pública. El Regiment... tot i que fou publicat per separat (editat per D. Molins, 1927), passà posteriorment a formar part del Dotzè de Lo Crestià.