Hom pot distingir-hi una zona pirinenca estricta, integrada per la Baixa Cerdanya, la Vall d’Aran i els sectors septentrionals de l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça; i una de prepirinenca, integrada per la resta de les darreres comarques i, a més, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça. Hidrogràficament coincideix amb la conca alta (fora de la capçalera, corresponent a l’Alta Cerdanya, i la conca alta i mitjana de la Valira, a Andorra) i part de la mitjana del Segre i amb les capçaleres de l’Éssera (Alta Ribagorça) i la Garona (Vall d’Aran). Als Països Catalans és, amb Andorra, la regió típica d’alta muntanya, forestal i ramadera, i, modernament, de l’equipament hidroelèctric i del turisme muntanyenc. La població, que havia constituït una reserva demogràfica per a la Catalunya mediterrània i les planes de Lleida, ha restat reduïda (1981) a menys de 70 000 h, la meitat de la del 1860 i la més dèbil dels Països Catalans (9,1 h/km2). Actualment es distribueixen la regió tres mercats supracomarcals: Puigcerdà al NE, Tremp a ponent i, sobretot, la Seu, cap de la diòcesi d’Urgell, configuradora inicial de la regió. Com a mercats complementaris cal esmentar: Organyà (Alt Urgell), Sort i la Pobla de Segur (Pallars), Viella (Vall d’Aran) i el Pont de Suert, Castilló de Sos i Benavarri (Ribagorça).