Comprèn l’extrem ponentí de la Depressió Prelitoral (Camp de Tarragona, dividit en Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès), una conca d’erosió als marges de la Depressió Central (Conca de Barberà) i el sector paleozoic (dins la Serralada Prelitoral) de la cubeta de Móra (Priorat). Hidrogràficament, a més del Priorat, que vessa cap a l’Ebre, coincideix amb les conques del Gaià, el Francolí i les rieres ponentines. Administrativament coincideix amb les vegueries de Tarragona i Montblanc, amb el corregiment de Tarragona, l’arquebisbat de Tarragona fins als canvis acordats el 1953 i amb els partits judicials actuals de Reus, Tarragona i Valls. La població s’ha mantingut estacionària durant un segle (1875-1960), amb el màxim de 209 000 h el 1887. Darrerament les noves fonts de riquesa (indústria petroquímica i turisme) han augmentat el 20% la població en el decenni 1960-70 (260 000 h, 95 per km2, que és la densitat més alta fora de la regió de Barcelona), i el ritme es manté. El 1981 tenia 331755 h, amb una densitat de 121,8 h/km2. El Tarragonès i l’Alt Camp concentraven 185 274 h, amb estagnació a l’Alt Camp i minva a les comarques perifèriques. El 1986 Tarragona superava els 105 000 h, Reus els 80 000 i Valls i Vila-seca i Salou els 19000 i 17 000 h, respectivament.