regió de València

Regió litoral del País Valencià, una de les menys extenses, però la més poblada dels Països Catalans després de la de Barcelona.

És formada pel sector central de la plana litoral, constituïda per les conques baixes del Palància, el Túria i el Xúquer. Són terrenys quaternaris entre la Serralada Ibèrica i el golf de València, d’agricultura de regadiu en bona part (hortalisses, taronges, arròs, etc). Les indústries del metall (vehicles, siderúrgia, etc), de la fusta (i mobles), la més desenvolupada dels Països Catalans, alimentària, tèxtil, de materials per a la construcció, de la construcció i química (incloses les joguines) han atret una massa de població (1 677 651 h, 620,1 h/km2, el 1981). La creixença ha estat màxima en els períodes 1860-1910, 1920-50 i del 1960 ençà. El 1981, 18 municipis superaven els 20 000 h, cap d’ells al Camp de Túria. Al Camp de Morvedre, Sagunt, amb 54 759 h, era el segon nucli industrial. A la Ribera Baixa cal destacar Sueca i Cullera, i a la Ribera Alta, Alzira, Algemesí i Carcaixent. A l’Horta, soldades o en procés de soldar-se amb València (751 734 h) i constituint una sola aglomeració, Torrent de l’Horta (51 361 h), Burjassot, Paterna, Mislata, Quart de Poblet, Xirivella, Manises, Alaquàs, Aldaia, Alfafar i Catarroja. L’articulació dels mercats se centra, a més del mercat valencià, que ho domina tot, en el supracomarcal d’Alzira, els comarcals de Sagunt, Llíria i Sueca, els subcomarcals de Massamagrell, Alberic, Carlet i Cullera i l’extracomarcal de Xàtiva. Era distribuïda històricament entre les antigues governacions de València i Xàtiva i els corregiments de València, Alzira, Xàtiva i Montesa.