regió de Vic

Regió del NE humit de Catalunya, repartida entre l’Altiplà Central (comarca d’Osona) i el Pirineu Oriental (Ripollès).

Osona engloba per llevant fragments del Sistema Transversal i de la Serralada Prelitoral. Correspon a la conca alta del Ter i a la capçalera del Congost, de tendència continental, com tota la plana de Vic. La població (143 182 h [1981]; 2 173,48 km2; 65,8 h/km2) és la més feble de la Catalunya oriental, però la més densa de la Catalunya interior. L’increment màxim del darrer segle (63% sobre la del 1877) és la del vicenni 1950-70, després del qual sembla haver-se estagnat la industrialització, relativament forta (tèxtil, metal·lúrgica, de la construcció i la fusta sobretot) a les ciutats de Vic (30 057 h [1981]), Manlleu (15 904 h), Ripoll (12 055 h) i Torelló (10 936 h). És important la riquesa agrària. Canalitzen el comerç tradicional el mercat regional de Vic, el comarcal de Ripoll i els subcomarcals de Ribes de Freser, Camprodon, Prats de Lluçanès i Sant Quirze de Besora. La regió coincideix aproximadament amb les antigues vegueries de Vic i Camprodon i les sotsvegueries de Ribes i Lluçanès, amb el corregiment de Vic i amb la meitat llevantina de l’actual diòcesi de Vic.