Partint del concepte de regió com a entitat intermèdia entre la comunitat i la nació, però dotada de prou unitat per a tenir una identitat pròpia que la diferencia de la resta del país, el regionalisme representa la consciència regional en acció com a ideologia, com a moviment social o com a programa reivindicador d’alguna forma de reconeixement d’aquella personalitat regional. Segons el nivell en què es mogui la consciència regional, el regionalisme pot ésser econòmic (l’exigència d’un règim fiscal o aranzelari peculiar), cultural i literari, amb la defensa o sense la defensa d’una llengua pròpia (el cas de Nova Anglaterra, als EUA), i fins pot vorejar el localisme, com s’esdevé en l’exaltació de les característiques distintives d’algunes contrades angleses (Wessex, Sussex, York); hi ha, també, regionalismes administratius, destinats només a facilitar a l’estat, mitjançant la descentralització, instruments d’anàlisi i planificació econòmiques més manejables (i en aquest sentit hom parla de Ciència de la regió), però sense cap transferència real de poder a les societats regionals; en són exemples les 22 Circumscripcions d’acció regional creades a França el 1961. Tanmateix, en la majoria dels casos, aquests diversos tipus de regionalisme —cultural, econòmic, jurídic— no són més que fases preparatòries de la formulació d’un regionalisme polític, el qual, per la seva banda, sol ésser la primera etapa dels moviments nacionalistes dins els estats multinacionals contemporanis. Així, malgrat que la demanda bàsica d’aquest regionalisme és l’autonomia política i el respecte a les característiques socioeconòmiques diferencials de la regió, en la seva forma extrema pot desembocar en el separatisme, la secessió i la independència (els estats del sud dels EUA, Bangladesh). Actualment, a Europa, hi ha regionalismes força integrats en les estructures polítiques dels estats respectius, i d’altres d’aparició recent i encara escassa concreció política. Existeixen, a més, moviments nacionalistes que, malgrat afirmar-se com a tals, es troben en un estadi reivindicatiu regionalista o autonomista.
m
Política