Antigament, confós sovint amb regest, indicà un recull ordenat de cartes expedides per una entitat o de documents notarials, per justificar l’activitat dels escrivans o notaris. Difereix del cartulari, compilació de documents a ús del qui els rep, que té una finalitat històrica o jurídica. El seu origen es deu als commentarii romans: rotlles de papir on eren transcrites les actes del senat i dels cònsols i, posteriorment, de la cancelleria imperial. Conservat l’ús per la cancelleria pontíficia, hom en coneix dels pontificats de Lleó I (440-461), de Gregori I (590-604) i de Gregori VII (1073-85) bé que la sèrie regular s’inicia amb Innocenci III (1198) (comprèn 2 048 volums vaticans, 439 d’Avinyó i 2 464 del Laterà) i arriba fins a Lleó XIII (1899). Hom hi pot afegir el registre de les súpliques (7 365 volums des del 1342 fins al 1899). A partir dels s. XII i XIII foren utilitzats també per les cancelleries reials, com per exemple la catalana, de la qual se'n conserven més de 6 000 des del regnat de Jaume I (1252). Els registres aviat foren adoptats pels col·legis de notaris, per les jurisdiccions superiors laiques o eclesiàstiques.
m
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques