regla

f

Lingüística i sociolingüística

Usat a vegades com a sinònim de llei, qualsevol hipòtesi o constatació empírica d’una realitat lingüística, diacrònica o sincrònica, o bé qualsevol hipòtesi en el si d’una teoria lingüística general.

Hom podria distingir entre llei i regla considerant el primer terme com la formulació que resulta d’una recerca empírica de la realitat de les estructures d’una llengua (mètode inductiu), i el segon, com el fruit d’una temptativa de producció d’un model lingüístic per a l’estructuració dels fets de llengua (mètode deductiu). En el darrer aspecte, el terme regla és bàsic en gramàtica generativa, que consisteix en una sèrie de símbols i en un conjunt de regles de producció, anomenades regles de reescriptura i de transformació.