regla de l’àrea

f
Transports

Conjunt de condicions a complir per tal que la combinació d’un buc i d’una ala, en règim supersònic, tingui resistència aerodinàmica mínima.

Aquesta regla, establerta per Richard T. Whitcomb el 1953, indica que l’àrea de les diferents seccions del conjunt buc-ala, perpendicularment a l’eix de simetria, ha de variar al llarg del dit eix de manera suau i contínua. Hom explica aquesta regla tenint en compte que el flux aerodinàmic a l’entorn d’un conjunt buc-ala és semblant a l’existent a l’entorn d’un cos de revolució amb la mateixa distribució longitudinal d’àrees. La resistencia aerodinàmica d’un tal cos de revolució serà mínima si d’una secció a l’altra varia molt poc. Així, doncs, un buc projectat seguint aquesta regla tindrà una secció de menor àrea a la zona corresponent a les ales i als timons que no pas a les zones immediatament pròximes. Alguns avions projectats d’acord amb la regla de l’àreasón el caces F-106 Delta Darti F-105 Thunderchief i els bombarders B-58 hustler iMirage IV.