regla de Walden

f

Química

Regla enunciada per P. Walden l’any 1906 que relaciona la conductivitat a dilució infinita (Λ0) d’un electròlit donat amb la viscositat (η0) del dissolvent en el qual ha estat feta la mesura de conductivitat, d’acord amb la fórmula Λ0η0 = constant.

Aquesta regla és vàlida únicament de forma aproximada, perquè sofreix desviacions a causa de la solvatació dels ions, que provoca variacions en llur radi eficaç. D’altra banda, els ions voluminosos poc solvatats, com és el cas del tetraalquilamoni (R4N+), en mantenir radis similars en diversos solvents, l’acompleixen més rigorosament.