Consisteix en un regle proveït de diverses escales graduades, que duu, a més, un petit regle també graduat, desplaçable respecte al regle principal mitjançant unes ranures i uns encaixos adequats, i un cursor transparent, també desplaçable, proveït d’una o més ratlles verticals molt fines. Totes les escales són logarítmiques, llevat d’alguna d’especial.
El principi en què es basa el regle de càlcul és la teoria dels logaritmes, de manera que per a multiplicar dos nombres, de fet hom suma dos segments graduats logarítmicament, i la divisió, anàlogament, consisteix a fer la diferència dels dos segments. El desplaçament del petit regle i del cursor faciliten la realització dels càlculs. Hi ha unes escales especials de quadrats, cubs, logaritmes i funcions trigonomètriques, i alguns tipus de regles més complets duen, a més, escales per a calcular funcions exponencials. El regle de càlcul permet de fer operacions com ara productes, divisions, potenciacions, radicacions, sinus, cosinus, tangents, etc., però no sumes ni restes.
Entre els nombrosos tipus de regles de càlcul existents, els més corrents eren el model de 25 cm de llargada o model de taula i el de 12,5 cm o model de butxaca; hom també arribà a fer diversos tipus de regles per a càlculs tècnics especialitzats, com electrotècnics, de construcció, per a la indústria del gas, etc. El regle de càlcul fou substituït per les màquines de calcular, que permeten de fer els càlculs amb més rapidesa i precisió, alhora que possibiliten la resolució de càlculs molt més complexos.