Enemic de Bizanci, els seus interessos l’acostaren als estats llatins de Grècia fundats pels croats; el 1198, el príncep bagràtida Lleó II obtingué de l’emperador romanogermànic Enric VI el títol de rei; introduí les institucions feudals (Assises d’Antioquia) i uní l’església nacional a la Seu romana, de la qual es declarà vassall. Final de la ruta comercial que des de l’Índia arribava fins a la Mediterrània a través de Pèrsia i Armènia, durant el segle XII aconseguí una gran prosperitat econòmica. La pressió islàmica sobre el veí principat d’Antioquia feu que el rei d’Armènia Haitó I cerqués ajuda a Occident i, entre d’altres, en el rei Jaume I de Catalunya (1265); Antioquia caigué el 1268, però això no feu més que augmentar el paper d’Armènia com a via de penetració de l’Europa llatina vers l’Àsia central; hom arribava a Armènia, a la costa occidental del golf d’Alexandreta, per on era efectuada, des de la fi del segle XIII, la comunicació amb els tàtars de Pèrsia, generalment des de Xipre. El cònsol de catalans a Famagosta, per exemple, tenia cura dels afers comercials amb el regne d’Armènia; Lleó III (1270-89) i Haitó II (1289-1305) concediren als catalans privilegis comercials; Jaume II de Catalunya sol·licità per als seus súbdits la concessió d’un mercat i d’un barri al port d’Al·leàs (Lajazzo per als italians). Entre els nombrosos viatgers europeus, passaren per Al·leàs, ultra els nombrosos comerciants catalans, els diversos ambaixadors dels reis catalans que es dirigiren a la cort dels kans de Pèrsia i personatges com Ramon Llull, que es traslladà des de Famagosta a Al·leàs, on visità Haitó II, escriví el llibre Què ha de creure hom de Déu (1302) i recollí informació sobre Pèrsia per a la seva obra De convenientia fidei et intellectus (1304). Armènia no era solament una via de penetració econòmica, sinó també cultural: el príncep armeni Haitó, prior del monestir premonstratenc de Poitiers, donà a conèixer l’Àsia central a Occident amb la seva obra De Tartaris, que fou traduïda, entre altres llengües, al català. El germà d’Haitó II, el rei Oixíu, intentà, infructuosament, de casar-se amb Elisabet, filla de Jaume II; alguns anys més tard, poc abans de morir, el mateix Oixíu trametia, a precs del capítol tarragoní, les relíquies de santa Tecla, que encara es conserven a Tarragona. El fill d’aquest rei, Lleó V, es casà el 1331 amb la princesa catalana Constança d’Aragó, filla de Frederic III de Sicília i reina vídua de Xipre. Pocs anys després, el 1347, Al·leàs caigué en mans dels egipcis, que el 1375 ocuparen la resta del regne cristià d’Armènia.