regne de Viguera

Regne navarrès creat al segle X, centrat en la ciutat homònima, que servia de defensa de les noves conquestes cristianes contra les reaccions musulmanes de Calahorra i Tudela.

El rei de Pamplona Garcia III, volent defensar els accessos meridionals del regne, feu donació al seu fill, l’infant Ramir, d’una haereditas, que coincidia amb el territori de Viguera, amb la titulació de rex. Aquest fet és corroborat per un document que fa referència a Sanç II Abarca com a rei de Pamplona i a Ramir com a rei de Viguera (970-971). En morir Ramir I de Viguera, fou succeït pels seus fills Sanç I i Garcia I. La mort prematura de Sanç I de Viguera feu que el reialme de Viguera passés íntegrament al seu germà Garcia I de Viguera (991- a 1030), que es casà amb Toda i tingué dues filles, Toda i Fronila. Per un acord signat entre Sanç III el Gran de Pamplona i les filles de Garcia I de Viguera, el territorium de Viguera tornava a la corona navarresa, en canvi de la cessió d’algunes haereditates a les infantes i de l’atorgament del títol de princeps (que hom podria considerar com a intermedi entre el de rex i el de tenent) al futur marit de la filla primogènita de Garcia I de Viguera. Així, el 1030 Fortún Sánchez, senyor de Nájera, es casà amb Toda i es titulà princeps. Morta Toda sense descendència, el regne fou incorporat als dominis de Sanç III.