regne paleotropical

m
Biologia

Regne biogeogràfic que comprèn les regions càlides del Vell Món.

És separat del regne holàrtic pels deserts del Sàhara i d’Aràbia i per l’Himàlaia; del regne capenc, pel desert de l’Àfrica Austral, i del regne australopapú, per la mar de les Cèlebes i per l’estret de Makasar. La flora és molt rica, amb algunes famílies endèmiques, com la de les pandanàcies o la de les dipterocarpàcies, i moltes altres de comunes amb el regne neotropical, com la de les palmes o la de les piperàcies. A les zones equatorials, amb pluges abundants durant tot l’any, hi prospera la pluviïsilva, de gran riquesa florística i estructural. A les zones tropicals, amb una estació seca, s’hi fan boscs xeròfils d’arbres caducifolis o esclerofil·les, i sabanes, caracteritzades per l’escassetat d’arbres i per la presència d’un estrat herbaci dens, format principalment per gramínies. A les muntanyes hi ha prats i al litoral són típics els manglars.