Primerament rebé aquesta denominació la dieta del Sacre Imperi Romanogermànic; més tard, l’assemblea legislativa del Segon Reich (1871-1918), de facultats limitades —aprovació de les lleis i del pressupost— i subordinada al govern, composta de 397 membres elegits per sufragi universal masculí; la cambra legislativa —amb control sobre el poder executiu— de la República Alemanya (1919-33), i l’òrgan del Tercer Reich (1033-45), que tenia com a única missió ratificar la política hitleriana. L’incendi de la seu berlinesa del Reichstag, la nit del 27 al 28 de febrer de 1933, atribuït per Hitler a un complot comunista, fou el pretext per a una fortíssima repressió contra les forces d’esquerra. Des del 1999 torna a ser la seu del Parlament alemany.
Edifici del Reichstag
© Xevi Varela
Nom que, successivament, ha estat aplicat a diversos òrgans legislatius de l’àmbit germànic.