Reims

Ciutat del departament de Marne, a la Xampanya, França, situada a les vores del riu Vesle, afluent de l’Aisne, i del canal Marne-Aisne.

Juntament amb Épernay és el centre industrial del districte xampanyer. La ciutat sembla aïllada en una petita conca, tancada a l’W i al s. per la costa de l’Illa de França, però en realitat es troba situada en un lloc de pas a la ruta de la Mediterrània a la mar del Nord pel Roine, i disposa d’una bona xarxa de carreteres i d’un dels ports fluvials més importants de França. A part la xampanyera, altres indústries són les de muntatge d’automòbils, d’equipament aeronàutic, alimentària i de la confecció. Capital de la tribu gàl·lica dels remi, els romans l’anomenaren Durocortorum i la convertiren en capital de la Gàl·lia Bèlgica. Seu episcopal a partir del s. III, fou devastada pels vàndals i pels huns i reconstruïda pels francs. Clodoveu hi rebé el baptisme. Els reis francesos s’hi coronaven. La importància estratègica del seu emplaçament li concedí també des de sempre una gran importància militar. Durant la Primera Guerra Mundial fou escenari de combats sagnants. Hi fou signada la rendició alemanya al final de la Segona Guerra Mundial (1945). Entre els monuments excel·leix la catedral, una de les millors del gòtic francès, bastida damunt una antiga basílica començada al s. IX; destruïda en un incendi el 1210, l’any següent hom inicià la construcció de l’actual. Dirigiren les obres diversos arquitectes: Jean d’Orbais, Gaucher de Reims i Bernard de Soissons. Es destaca la seva magnífica i profusa decoració escultòrica. Destruïda en part durant la Primera Guerra Mundial, fou restaurada per Deneux. És molt important l’església de Saint-Remi (s. XI i XII), bé que fou transformada en part als s. XVI i XIX; avui és museu.