Aquest corrent agrupa diferents sensibilitats lingüístiques: des de persones que defensen la convergència del gallec i el portuguès fonamentalment pel que fa a l’ortografia, fins a persones que propugnen també l’acceptació d’un lèxic comú estàndard i solucions idèntiques o pràcticament idèntiques en l’aspecte morfològic.
El corrent partidari de la convergència màxima del gallec i el portuguès, tant en l’aspecte ortogràfic com en el morfològic i en el lèxic, rep el nom de lusisme.