Durant l’antiguitat foren molt simples i d’un ús molt escàs, però des de l’alta edat mitjana esdevingueren progressivament freqüents i elaborades, per a substituir algunes portes i finestres de fusta i també per a establir una tanca de separació. Al s XVII, per primera vegada, hom utilitzà reixes de ferro per a tancar espais descoberts, sobretot en vil·les suburbanes i en els jardins dels grans casals. Més tard solen ésser sistemàticament reixades les finestres de les plantes baixes dels edificis, les rampes d’escales, les terrasses, els balcons, etc. El Modernisme promogué una decisiva transformació de la concepció i l’elaboració de reixes i recreà en el ferro la lleugeresa i l’elegància de les formes naturals. Darrerament, el gust i les conveniències d’una arquitectura més estandarditzada i la producció industrial, alhora que han incorporat a la fabricació de reixes materials nous com l’alumini, han limitat substancialment les seves possibilitats d’elaboració formal. Als Països Catalans hi ha encara reixes romàniques formades per volutes, com la de l’església parroquial de Costoja (Vallespir). Aviat els models gòtics de barres fines verticals s’imposaren (catedral de Barcelona, de València, de Sogorb). Després d’un període renaixentista poc important, hi ha un cert reviscolament en el Barroc, seguint esquemes encara gòtics però variant els elements decoratius: capella de la Concepció de la Catedral de Tarragona (1681-83, dissenyada per fra Josep de la Concepció), capella de Sant Bernat Calbó de la seu de Vic (1685, obra de Josep Gelabert), finestra de la farmàcia de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona (1696). Al s XVIII l’ornamentació tendeix a identificar-se amb els mateixos elements estructurals: balcons dels palaus barcelonins Larrard, Moja, de la Virreina, i reixa de la capella de Santa Tecla de la catedral de Tarragona (~1775, d’Onofre Camps). El gran renovador de les reixes fou Antoni Gaudí (reixes d’elements estrellats a la casa Vicens, reixa, amb la figuració d’un drac, a la finca Güell, de Barcelona), i en general els ferrers al servei del Modernisme.
f
Construcció i obres públiques
Arquitectura
reixa de ferro forjat
© Fototeca.cat
Conjunt de barres, paral·leles o entrecreuades, usualment de ferro però a vegades de fusta, bronze o altres materials, que, amb predomini del buit sobre el ple, separen un ambient o protegeixen una obertura.