La regulació de les relacions patrimonials entre els cònjuges en la compilació del dret civil especial de Catalunya s’havia de deduir de diverses normes disperses per tot el text legal. Així, fou convenient sistematitzar aquesta regulació en una llei única i s’aprovà la llei de 30 de setembre de 1993, la qual modifica la compilació en aquesta matèria. La nova llei respecta els principis bàsics del sistema fins ara vigent en matèria de règim econòmic matrimonial, i manté la màxima llibertat i independència dels cònjuges. S'ha mantingut com a règim econòmic legal el de separació de béns i s’han regulat els altres règims consuetudinaris. Una de les modificacions de la llei és el tractament separat que fa dels efectes patrimonials inter vivos i dels efectes post mortem del matrimoni, cosa que abans de la modificació es feia conjuntament i sense cap distinció. Amb relació al tema del règim econòmic matrimonial de separació de béns, la modificació més destacable és la innovació que representa la possibilitat que el cònjuge que s’ha dedicat a la casa o ha treballat desinteressadament per l’altre pugui obtenir una compensació en determinades situacions. El codi de família del 1998 ha substituït els articles que es referien a les relacions patrimonials entre els cònjuges, les quals passen a denominar-se relacions econòmiques entre els cònjuges. En el nou articulat hi ha una innovació significativa: en cas de fallida o concurs de creditors d’un dels cònjuges, els béns adquirits per l’altre durant l’any anterior a la declaració es presumeixen donats pel primer, llevat que estiguin separats o també quan es demostri que l’adquirent disposava d’ingressos suficients per a poder efectuar el pagament del deute.
f
pl
Dret civil català