relativisme

relativismo (es), relativism (en)

m

Filosofia

Lògica

Tendència, doctrina, etc. , segons la qual tot és relatiu i, consegüentment, hom no pot conèixer res d’una manera absoluta o amb un criteri estrictament objectiu per tal com el coneixement és vist com a purament relatiu al subjecte.

El relativisme és entès en sentit estricte pel que fa a l’ètica, en què el valor moral d’una acció o decisió és vist com a dependent de les circumstàncies, tant internes com externes, i relatiu a elles. En un sentit logicoepistemològic, en canvi, hom en diu sovint subjectivisme; quan aquest, tanmateix, no és entès com a referència a l’individu humà (així l’expressió de Protàgores que “l’home és la mesura de totes les coses”), sinó en relació amb un subjecte humà genèric, hom parla més pròpiament d'antropologisme o relativisme antropològic. D’altra banda, el relativisme rep altres tantes possibles qualificacions, com són els possibles punts que hom pot prendre com a referència determinant del coneixement i la valoració de les coses: la raça, l’economia, els condicionaments històrics, la psicologia, etc. , i aleshores rep els corresponents noms de racisme, economicisme, historicisme, psicologisme, etc. En el seu sentit general i quan és afirmat radicalment, el relativisme condueix lògicament a l’escepticisme i, ulteriorment, al nihilisme.