Les formes superficials són: congost , dolina , lapiaz , pòlie , relleu ruïniforme , uvala , i les subterrànies: avenc , caverna , cova , exsurgència , ponor , ressurgència , font vauclusiana , etc. Per extensió, hom qualifica de càrstic tot relleu caracteritzat per processos de dissolució de les roques calcàries i també gipsoses (de guix) o salines (de sals gemma, potàssica, etc), bé que no presenti una gamma completa de fenòmens i formes de relleu càrstics. Varia segons les condicions climàtiques; hom distingeix un relleu càrstic de la zona mediterrània o nu , on els massissos calcaris, descoberts, són sotmesos a l’acció ininterrompuda dels agents atmosfèrics i presenten, en conseqüència, uns fenòmens de carstificació molt intensos; un relleu càrstic de la zona temperada humida o cobert , on els sòls impedeixen el ple desenvolupament de les formes de dissolució en superfície, però permeten, per contra, la carstificació subterrània; un relleu càrstic de la zona tropical i equatorial , etc. El tret característic de les àrees de relleu càrstic és la circulació subterrània de les aigües. Entre els punts d’absorció d’aquesta (diàclasis, avencs, ponori , etc) i els de sortida (ressurgència), la circulació s’estableix aprofitant els punts febles de la massa de roques (plans d’estratificació, diàclasis, falles, etc) i dóna origen a un sistema de cavitats, pous i galeries on l’aigua, escolant-se lliurement o a pressió, genera processos d’erosió mecànica i de dissolució. Es pot formar així una xarxa de circulació càrstica progressivament complexa que com més va més tendeix a implantar-se a major profunditat. Als Països Catalans els fenòmens càrstics abunden en els materials calcaris de la Serralada Litoral Catalana, especialment al Garraf. Altres zones importants són als naixements de la Garona i del Llobregat.
adj
Geomorfologia
Vista aèria del relleu càrstic al voltant de Montan de Tost (Alt Urgell)
© Fototeca.cat