L’extens terme és molt accidentat: Cabeçó de l’Or (1 109 m alt.), al SW; la serra de la Grana (1 092 m), a l’W; la serra de l’Aguilar (908 m), al N; els tossals de Carcondo (530 m), de Mecaroves (559 m), al S; l’aspre Racó de Cortès (627 m), al SE. Les tres primeres serres tanquen la conca del riu de Relleu , que neix als vessants orientals de la serra dels Plans, travessa el terme de la Torre de les Maçanes (Alacantí) i el de Relleu en direcció NW-SE i conflueix al riu de Sella dins el d’Orxeta; a la seva confluència amb el barranc de Marrulles (que neix al Cabeçó) fou bastit el 1776 el pantà de Relleu , ampliat el 1879 (el pantà d’Amadòrio, al límit dels termes d’Orxeta i la Vila Joiosa, és obra del 1960). El bosc ocupa 850 ha, sobretot pinedes, i la garriga 1 723 ha. Els conreus de secà el 1964 totalitzaven 3 155 ha, amb un 48% de les terres dedicades a l’ametller, un 38% als cereals, un 5% a oliveres i un 5% als garrofers; actualment es redueix a 1 500 ha. El rec Major de Relleu prové de la font de la Tosca i de dues preses del riu de Sella i rega el sector oriental del terme: 67 ha de reg preferent (hortes dels Molins, de Dalt, d’Albalats i d’Hores) i 193 ha de regs sobrants (Vinyes, pla de Domènec, pla de Saleres i foies de Baix). La vila (721 h agl [2006]; relleuers ; 429 m alt.) és al peu de la serra de l’Aguilar, a l’esquerra del riu de Relleu, sota les restes de l’antic castell de Relleu . L’església parroquial de Sant Jaume fou sufragània de la de Finestrat fins el 1535; inicialment fou l’església del castell. Població d’origen islàmic, fou lloc de moriscs (70 focs el 1609) de la fillola de Cocentaina. Pertangué inicialment a Bernat de Sarrià. Passà posteriorment a la jurisdicció dels comtes d’Anna, després comtes de Cervelló.
Relleu de la Marina
© Fototeca.cat