Aquest és format per un volant d’inèrcia que té la major part de la massa concentrada a la seva perifèria i una molla espiral subjecta entre l’eix del volant i un punt fix exterior. Les variacions de temperatura afecten molt la freqüència d’aquest oscil·lador, ja que la dilatació dels seus components provoca un moviment més lent de l’oscil·lador i un retard del rellotge. El contrari passa amb la contracció dels metalls quan el rellotge se situa en un lloc de baixa temperatura. Per evitar aquest defecte hom ha construït volants de múltiples formes i dissenys que intenten de compensar la dilatació tot experimentant un desplaçament de la massa cap al lloc convenient a fi de patir la menor variació en el seu període propi d’oscil·lació. També hom ha procurat modernament d’emprar aleacions de molt baix coeficient de dilatació.
m
Tecnologia
Esquema d’un rellotge de volant: (o de polsera): Bastidor : 1, platina; 2, pont del barrilet; 3, pont del rodatge; 4, pont del volant; 5, pont de l’àncora; 6, coixinets (robins). Òrgan regulador : 17, volant; 18, espiral; 19, eix del volant; 20, raqueta. Mecanisme de remuntatge i canvi d’hora (remontoir) : 21, corona; 22, tija de remuntatge; 23, pinyó de remuntatge; 24, pinyó de corredís o d’embragatge ( coulant ); 25, pinyó de transmissió; 26, roda de minuteria; 27, pinyó de minuts ( chausée ; 28, roda d’hores; 29, tireta; 30, bàscula; 31 molla de retenció de tireta; 32 roda de corona; 33, roda de cadell ( rochet ; 34, cadell
© Fototeca.cat
Rellotge en què l’oscil·lador és constituït pel conjunt volant-espiral.