Mentre que alguns rems fan joc dins l’estrop o recolzen en l’escalemera mitjançant una zona de la canya generalment folrada de cuir, de cànem o de metall, anomenada Els dos tipus de rem característics, amb indicació del nom de les seves partscoll, d’altres ho fan per mitjà d’una part de la dita canya més gruixuda i de secció quadrada, anomenada galló. En el primer cas, les parts de la canya són anomenades guió (el tros comprès entre el puny i el coll), coll i canya (el tros que va des del coll fins a la pala), i en el segon, galló (la part quadrada que reposa damunt l’escalemera) i guió (la que uneix el galló amb la pala). A l’edat mitjana, els rems eren molt llargs, i en algunes galeres passaven de quinze metres, tres o més dels quals eren de la pala i quatre o més del guió, el qual anava proveït de tants agafadors o manetes com remadors hi havia a cada rem. El rem exerceix la seva acció com una palanca de segon gènere que té el punt de suport en l’aigua, és a dir, en la resistència que oposa l’aigua al moviment de la pala; la potència, fornida pel remador, és al puny, i la resistència al punt d’aplicació en l’escalemera. Alguns rems generalment curts, anomenats pagaies, no són recolzats en cap punt de l’embarcació i llavors el punt de suport continua essent en l’aigua, i el d’aplicació de la potència una mà del remador, però el d’aplicació de la resistència és la seva altra mà. Les pagaies proveïdes de dues pales, una a cada extrem, són anomenades pagaies dobles.
m
Transports
Rem
© Corel - Frances Vergil, Jimi Stratton i Baie D'Urfe