Format en el camp periodístic i com a escriptor de guions cinematogràfics, estudià posteriorment arquitectura, i fundà el grup OMA (Office for Metropolitan Architecture) l’any 1975. Reprengué la tasca literària amb l’influent llibre Delirious New York, amb valor de “manifest retroactiu”, en què reivindicava Nova York com la veritable expressió del Moviment Modern i com a emblema del progrés urbà en una època regida per la cultura de masses. La recerca d’un màxim nombre d’esdeveniments dins d’un contenidor de grans dimensions, exemplificat pels gratacels, fou la motivació principal de projectes com la Biblioteca de França, a París, la Terminal Marítima de Zeebrugge, a Bèlgica, el ZKM de Karlsruhe (tots ells del 1989), l’Hotel a Agadir, al Marroc (1990), i el Congrexpo de Lilla (1991). Aquest darrer, l’únic construït, fou inaugurat l’any 1994. Amb la publicació de S,M,L,XL (1996) revisà els seus postulats a partir de la seva experiència professional en obres com la Villa dall’Ava, els habitatges Nexus World, al Japó, el Kunsthal, a la Haia, i en projectes urbanístics a gran escala com el Centre de Negocis Euralille, construït a la ciutat francesa de Lilla (1988-95). Posteriorment ha realitzat l’Educatorium a la Universitat d’Utrecht (1995-97), i una de les seves obres més rellevants, l’habitatge unifamiliar construït a Bordeus (1994-98). El 2000 obtingué el reconeixement de la seva obra als Estats Units, en guanyar el concurs per a la construcció d’un centre universitari al campus de l’IIT a Chicago i iniciar diversos projectes com ara el d’una biblioteca pública a Seattle i una galeria d’art a Las Vegas. També és l’autor de l’ambaixada holandesa a Berlín. L’any 2000 fou guardonat amb el premi Pritzker i l’any 2005 li fou concedit el premi d’arquitectura Mies van der Rohe de la Comissió de Cultura de la Unió Europea.