Format a Perpinyà amb el pintor Paulí Macià, i a París, on estudià a l’Escola de les Belles Arts (1951) i s’establí. Hi feu la primera exposició individual l’any 1958. La seva obra evolucionà del cézannisme a un expressionisme intens que s’apropà a l'abstracció. Temàticament, tracta el paisatge, la natura morta, el nu femení i el retrat. Durant els fets de Maig del 1968 desenvolupà una intensa activitat de muralista. Des d’aquest any abandonà la feina de conductor d’autobús per dedicar-se exclusivament a la pintura. Des dels primers anys vuitanta, que caigué greument malalt, entrà en una progressiva marginalitat.