ren

Rangifer tarandus (nc.), reno (es), reindeer (en)

m
Zoologia

Ren mascle

Artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels cèrvids, d’uns 2 m de llargada, d’una alçada al voltant d’1,40 m a la creu i fins a uns 300 kg de pes.

Té el cap allargat, el musell eixamplat a la regió nasal, les orelles curtes i arrodonides, els ulls petits, el coll curt, el tronc allargat, les potes relativament curtes i el pelatge suau i molt dens amb una crinera molt vistosa al llarg de la gola. Les banyes, caduques, tenen una forma molt característica, puix que fan un mig cercle obert pel davant i cap amunt, amb nombroses bifurcacions comprimides, el nombre de les quals varia segons l’edat de l’individu. Les banyes de les femelles són d’una mida menor que les dels mascles. La coloració del ren és variable, des d’un to gris fins al lleonat. Les peülles són llargues i molt separades; els rens són proveïts també de peülles laterals accessòries bastant desenvolupades, les quals donen més superfície de recolzament a l’animal en els terrenys glaçats, nevats o poc consistents de la tundra. Habita a les regions àrtiques d’Europa i Àsia; a Amèrica és substituït pel caribú. És gregari i viu en ramats de nombre variable; prefereix les regions de prades durant l’estiu i les de boscs de coníferes, més meridionals, durant l’hivern. Es nodreix de líquens, molses, escorces, herbes, etc. Des de sempre ha estat domesticat per l’home; els lapons l’utilitzen com a animal de càrrega i tracció i n'aprofiten la carn i la llet, la qual té un elevat contingut de greix (22%) i de proteïnes (10%) i és relativament pobra en lactosa (2,5%). Actualment, l’explotació econòmica del ren resta limitada a Lapònia, especialment a la sueca i a la finlandesa. El patrimoni zootècnic de rens s’estima en 234.000 animals a Finlàndia, 200.000 a Suècia i 161.000 a Noruega. Els rens proveeixen llurs criadors lapons de carn, cuir, pell, llet i productes lactis. Els rens són animals semisalvatges que els lapons arriben més o menys a controlar, bé que es veuen obligats a adaptar-se a la vida nòmada atesos els desplaçaments periòdics del bestiar en cerca de pastures. També a la Sibèria hi ha ramats de rens, de diversos milers d’animals, des de la tundra fins a la taigà. Són utilitzats també com a animals de tir per als trineus i, degudament guarnits, poden transportar de 30 a 35 kg de càrrega. Els rens salvatges del Canadà, o caribús, són com més va més escassos.