La capital és Magúncia. Comprèn una bona part del massís esquistós Renà: l’Eifel, Hunsrück i Westerwald, i al S el Pfälzer Wald i el Pfälzer Bergland, continuació dels Vosges. Els primers són formats per materials primaris i els segons per materials sedimentaris arrasats i rejovenits al Terciari. El conjunt forma, doncs, una successió de massissos de poca altitud (816 m, la màxima) i valls drenades pels diversos afluents del Rin, que travessa part del land, entre els quals es destaca el Mosel·la i, en segon terme, el Nahe. A la diversitat física correspon també una diversitat climàtica, la qual es caracteritza pel contrast entre la muntanya, molt plujosa, i amb temperatures més baixes, i el fons de les valls, que són més seques i a l’estiu més càlides. La població assoleix una densitat de 199 h/km2 (1994) inferior a la global del país (228 h/km2) a causa de l’existència d’un sector muntanyós força despoblat, i es concentra, sobretot, a la vall del Rin; el 54,5% són catòlics i el 37,7% protestants evangèlics (1987). És un dels länder més rurals (el 29% de la població vivia en ciutats de menys de 10 000 h el 1991). El principal nucli urbà és Magúncia. Altres ciutats importants són: Coblença, Trèveris, Ludwigshafen, etc. El 1990 l’agricultura aportava el 2,1% del PIB i ocupava el 4,1% de la població activa. Entre els principals conreus es destaca el de la vinya, amb una producció de vi que correspon al 70% de la producció alemanya (1990). Les zones vitícoles són la vall del Rin i la del Mosel·la, i alguns dels vins tenen renom mundial. També són importants els conreus de patates, bleda-rave i cereals. Tenen una certa importància la ramaderia (bestiar boví i porcí) i l’explotació del bosc (40% de la superfície del land). Dins l’activitat industrial (45,6% del PIB i 40,7% de la població activa el 1990) el sector més important és el químic (BASF), seguit pel de la maquinària, la confecció de calçat i l’alimentari. Les principals àrees industrials es localitzen a la conca del Rin i del Mosel·la. La major part de la població activa (55,2% el 1990) es dedica als serveis, que entre 1970-90 han esdevingut el principal sector econòmic del land (52,3% del PIB).