Renat I de Provença

el Bo (snom.)
Reiner I de Provença
Renat I d’Anjou
Renat I de Catalunya
Renat I de Nàpols
(Angers, 16 de gener de 1409 — Ais de Provença, 10 de juliol de 1480)

Comte de Provença i duc d’Anjou (1434-80), duc de Bar (1430-80) i de Lorena (1431-53), rei de Nàpols (titular: 1435-38 i 1442-80; efectiu: 1438-42), comte de Guisa (1419-24), rei de Catalunya i pretès d’Aragó (1466-72).

Fill segon de Lluís II de Provença i de Violant d’Aragó, neboda del duc de Bar (que el nomenà hereu el 1419). Succeí a Provença i Anjou el seu germà gran Lluís III. Per a la successió del ducat de Lorena s’hagué d’enfrontar amb Antoni de Vaudémont, ajudat pel partit borgonyó, i fou vençut (1431) i empresonat a la cort del duc Felip III de Borgonya. Confirmat en el títol per l’emperador Segimon (1434) fou novament empresonat pel duc. El 1435, titular ja de Provença i Lorena, fou nomenat hereu de Nàpols per Joana II (morta el 1435), però no en pogué prendre possessió pel fet d’estar empresonat, circumstància que aprofità Alfons el Magnànim per apoderar-se’n (setge de Gaeta, derrota de Ponça el 1435). Alliberat (1438), Renat es traslladà a Nàpols, on sofrí un prolongat setge pel rei Alfons (1441) i es veié forçat finalment a renunciar les seves pretensions al regne i retornà a França (1442).

Secundà la política francoanglesa de Carles VII de França —matrimoni de la seva filla Margarida amb Enric VI d’Anglaterra el 1445—. Vidu d’Elisabet de Lorena, filla i hereva del duc Carles I, transferí el ducat de Lorena al seu fill Joan II de Lorena (1453) i confià l’administració del ducat de Bar al seu gendre Ferri II, comte de Vaudémont.

Casat en segones noces amb Joana de Laval, renuncià a la política i es dedicà a les seves afeccions humanístiques: escriví obres en prosa, de caràcter didàctic i moral, novel·les en prosa i vers i poesia, i exercí el mecenatge a la seva cort primer a Angers i des del 1470 a Ais de Provença. Reorganitzà el ducat de Provença, sanejà les finances, creà nous oficials. El 1466 acceptà la corona catalana que li oferí la Generalitat de Catalunya en lluita contra Joan II (era net per part de mare de Joan I de Catalunya-Aragó), i així el Principat passà a les mans de l’enemic tradicional del Casal de Barcelona, els Anjou. Reconegué al seu nebot Lluís XI de França l’annexió dels comtats de Rosselló i Cerdanya i envià com a lloctinent seu a Catalunya el seu fill Joan per dirigir les operacions militars. La mort prematura d’aquest afavorí la causa de Joan II de Catalunya-Aragó, i a la seva mort els seus estats paterns passaren a la corona de França. El 1473 Lorena i Bar passaren al seu gendre Ferri II.