Estudià cant a Milà i debutà el 1952 amb el paper de Violetta (La Traviata). El mateix any obtingué el premi de l’Associació Lírica de Milà, que li permeté cantar la mateixa òpera al Teatro Nuovo. El 1953 debutà al Teatro alla Scala amb el paper de Walter en La Wally, d’Alfredo Catalani. El 1957 inicià la seva carrera internacional en substituir M. Callas al Festival d’Edimburg en La sonnambula, de V. Bellini, i posteriorment hi interpretà amb èxit personatges d’òperes del mateix compositor, i també de M. Glinka, Ch. Gounod i G. Verdi.
El 1960 es presentà a l’Òpera de Chicago amb el paper de Mimí, i dos anys més tard ho feu amb Madama Butterfly al Covent Garden de Londres. Des del seu debut al Metropolitan Opera el 1965, hi actuà assíduament fins el 1987 i hi assolí grans èxits amb personatges d’òperes de G. Verdi, G. Puccini, G. Meyerbeer, R. Zandonai, A. Ponchielli i V. Bellini.
Dotada d’unes grans condicions expressives, fou una de les principals especialistes en Puccini i Verdi. Actuà, entre altres ciutats, a París, Londres, Moscou i Budapest, i interpretà més de 100 papers, alguns de gran relleu líric i d’altres amb tessitures compromeses —Leonora (Il trovatore) o el paper titular de Norma—. Protagonitzà nombrosos enregistraments fonogràfics i videogràfics.
Des del 1986 es dedicà també a la direcció d’escena, i dirigí òperes com Madame Butterfly, Il Pirata, La sonnambula, La Traviata i Un ballo in maschera.
La temporada 1961-62 debutà al Gran Teatre del Liceu, on actuà novament en 1986-87 i 1987-88, i el 1996 tornà a Barcelona per a cantar La veu humana (F. Poulenc), que presentà al Mercat de les Flors. L’any 2012 el Teatre del Liceu la guardonà amb la seva Medalla d’Or.