Per extensió fou aplicat pels neoclàssics a tots els factors de producció (terra, treball i capital). És en aquest sentit que hom parla de renda econòmica, excedent rebut pels factors productius, d’oferta limitada o fixa, per damunt de la remuneració estrictament necessària per a mantenir aquests factors en les situacions actuals, és a dir, per a mantenir-se en ús i impedir que passi a d’altres usos. L’origen d’aquestes rendes és degut a la rigidesa de la funció d’oferta d’alguns factors, ja sia pel fet d’ésser un factor no reproduïble, com és el cas de la terra, o per possibles inadaptacions a curt termini entre l’oferta i la demanda. El concepte de renda econòmica, tot i formulat amb anterioritat per Petty, Cantillon, Smith i principalment West, neix amb David Ricardo (1772-1823) i s’associa estretament a la terra. Per Ricardo, com a conseqüència de l’augment de la població, així com de la demanda d’aliments, cal incrementar la producció agrària conreant noves terres, car en les terres ja conreades hom no pot incrementar la producció segons la llei de rendiments decreixents. Aquestes noves terres seran de menor fertilitat, ja que hom conrearà en primer lloc les terres de més qualitat. Així, doncs, els productes tindran costs diferents segons el grau de fertilitat de la terra d’origen, però en tractar-se de productes homogenis tindran un mateix preu de mercat, determinat per l’escandall de costs de les terres de pitjor qualitat i s’originarà una diferència entre el preu de venda i el preu de cost de producció en les terres de qualitat superior, que constitueix la renda de la terra en el sentit de Ricardo, rendes que seran destinades als propietaris de la terra. L’anàlisi ricardiana fou ampliada a la resta dels factors productius per Jean Baptista Say (1767-1832), que fou l’iniciador de la teoria de la distribució. Alfred Marshall (1842-1924) completà l’anàlisi basant-se en la teoria marginalista. Marshall considera que la renda s’origina com a conseqüència de la rigidesa de l’oferta de factors productius i distingeix entre rendes duradores, com la renda de la terra en el sentit de Ricardo, o no duradores com a conseqüència de la situació econòmica del moment o per la situació de predomini d’una empresa en el mercat, etc. La doctrina de la renda, com a excedent, ha estat la base de determinats imposts que intenten de gravar aquestes rendes “no guanyades”.
f
Economia