Començà treballant com a periodista i actor cinematogràfic, i el 1923, amb Paris qui dort
, esdevingué un dels més importants cineastes francesos. El seu primer període, lligat a l’avantguardisme — Entr'acte
(1924), amb guió de Francis Picabia, Duchamp i Ray; Le voyage imaginaire
(1926), sàtira de l’onirisme—, fou seguit per una tendència al retrat boulevardier
, però refinat — Un chapeau de paille d’Italie
(1927); Sous les toits de Paris—
. Introduí després una subtil ironia social — Le million
, primer film sonoritzat, que resultà revolucionari en la tècnica del nou mitjà; À nous la liberté
(1931); Le dernier milliardaire
(1934)—. El 1935 emigrà a Gran Bretanya, on assolí una poesia del fantàstic amb The ghost goes West
i Break the News
(1938), que prosseguí als EUA amb I married a Witch
(1942) i It happened tomorrow
(1944). Novament a França, recordà amb nostàlgia i èxit el París del 1900 a Le silence est d’or
(1947), insistí en el fantàstic a La beauté du Diable
(1951) i Les belles de nuit
(1952), acabà abarrocant-se i esdevingué purament cal·ligrafista a partir del 1955, amb l’excepció de Porte des Lilas
. El 1960 fou nomenat membre de l’Académie Française.
René Clair
© Fototeca.cat