Conservador en cap de pintura i dibuix al Louvre (1947) i professor al Collège de France (1950), organitzà importants exposicions. Publicà diversos estudis sobre artistes, com ara Cézanne (1936), Watteau (1950), Gauguin (1959), Delacroix (1963), però es destacà especialment en els assaigs (Dialogue avec le visible, 1955; L’art et l’âme, 1960; Les puissances de l’image, 1965), en els quals relacionà agudament l’art amb els grans corrents de la cultura i del pensament. Dirigí síntesis com ara L’art et l’homme (1957-61) i L’art et le monde moderne (1970).