És un dels metalls de la tercera sèrie de transició, el seu pes atòmic és 186,2 i fou descobert l’any 1925 per W. Noddack, I. Tacke i O. Berg. És un element rar, que constitueix 10-1 ppm del pes de l’escorça terrestre. No ocorre natiu ni en forma de cap compost definit, però es troba molt repartit entre diferents minerals, principalment molibdenita, columbita i les menes del platí, com a component minoritari. El metall és aconseguit, després d’una concentració prèvia, per transformació en perrenat amònic (NH4ReO4) i reducció d’aquest amb hidrogen en calent. El metall és de color blanc d’argent amb llustre metàl·lic. Té una densitat de 21,02g/cm3 i és molt dúctil i mal·leable. Es fon a 3.180°C i bull a 5.627°C. Anàlogament al platí, és, en forma compacta, estable a l’aire i s’oxida molt lentament en presència d’humitat a àcid perrènic (HReO4), mentre que en forma finament dividida gaudeix àdhuc de propietats catalítiques. És estable enfront dels àcids no oxidants, mentre que el sulfúric o nítric calents el transformen ràpidament en àcid perrènic. S’encén en l’aire per damunt de 400°C amb formació de Re2O7, i es combina directament amb els halògens i, en calent, amb gairebé tots els altres no-metalls. El reni actua en els seus composts principalment amb la valència 7+ i també amb les compreses entre 1- i 6+, les quals són, en general, inestables.
El reni troba aplicació en electrònica per a la preparació de contactes i filaments per a flaix. És també emprat com a additiu en aliatges de molibdè i tungstè pel seu elevat punt de fusió i les excel·lents propietats mecàniques que confereix. D’altra banda, els catalitzadors de reni troben aplicació en processos d’hidrogenació, craqueig i reforming, i presenten respecte a altres catalitzadors convencionals (pal·ladi, platí) els avantatges d’ésser molt resistents a l’emmetzinament per sofre, nitrogen i fòsfor i de gaudir d’un cost molt inferior.
Propietats físiques del reni
| nombre atòmic | 75 |
| pes atòmic | 186,2 |
| estructura electrònica | [Xe] 4f145d56s2 |
| estats d’oxidació | +4, +6, +7 |
| densitat | 21,0 g/ml |
| punt de fusió | 3 180ºC |
| punt d’ebullició | 5 627ºC |
| radi iònic (Re+4) | 0,72 Å |
| potencial d’ionització, en eV | I: 7,88 |
| conductivitat tèrmica (a 25ºC) | 0,480 W/cm·K |
| resistivitat elèctrica (a 20ºC) | 19,3 μΩ·cm |